Paco Pajín. Hospitalet de Llobregat
Per la meva feina no tinc temps per anar a veure un advocat, a més que em feia molta mandra aquest assumpte, i s’anaven acumulant els mesos sense cobrar del llogater. Un amic em va recomanar aquesta gent, vaig contactar amb ells, i tot van ser facilitats. Els vaig enviar la documentació per mail i un temps més tard recuperava les claus de casa meva i em pagaven el que em devien de lloguer i de l’advocat. He quedat molt satisfet i ho recomano a tot aquell que tingui un llogater que no li paga.
Lluïsa Folguera. Sant Julià de Vilatorta.
Tinc la casa que vaig heretar al poble dels meus pares, i com no hi anava mai la varem llogar a algú que en principi semblava de confiança. Aviat va deixar de pagar i em donava tota mena d’excuses que jo, tota ingènua, me les creia, així que li anava donant temps. Tot aquest assumpte em causava molta angoixa i no sabia què fer. El meu fill va trobar aquests advocats per internet i va concertar una cita de franc amb un advocat, que sense cap compromís per la nostra part ens va explicar fil per randa com funciona això dels desnonaments. En el moment en que vaig posar aquest assumpte a les seves mans em vaig relaxar perquè es veu que són gent competent que sap el que s’ha de fer. Poc més tard vaig recuperar les claus de casa meva, vaig cobrar el que em devien de lloguer i el que havia pagat d’advocats.
Miquel Llovera. Reus.
Els meus pares tenen un pis de propietat i el van llogar a una familia per completar la pensió de jubilació que reben, que am prou feines els arriba per viure, però un bon dia aquesta familia va deixar de pagar. Com els meus pares són molt grans no volia que s’amoïnessin massa, així que vaig trobar Desnonaments.com a internet i ells es van encarregar de tot.
Poc després, quan els llogaters van rebre la denúncia, ells mateixos van tornar les claus a canvi de que els perdonés una part del que devien.
Marius Pineda. Barcelona.
Tinc un pis llogat des de fa molts anys i mai havia tingut cap problema, però va ser canviar els llogaters i allò es va convertir en un malson. Em pagaven tard i malament i a sobre rebia constantment queixes dels veïns perquè feien soroll i tenien un gos que bordava dia i nit. Vaig intentar arribar a una solució amistosa, fins i tot els vaig oferir perdonar-los el que em devien a canvi de que marxessin voluntàriament, però no hi havia manera, eren uns autèntics incívics. Va arribar un moment que no va quedar una altra alternativa que fer-los fora a la força. La meva filla va trobar aquest despatx d’advocats a internet i ho vaig posar a les seves mans. Ells es van encarregar de tot, varem anar a judici i poc més tard la policia els feia fora, el gos i tot, i jo vaig poder recuperar la meva pròpia casa. Quin descans!